Thor!!!!!

I vet aki k un dia d'agost va arribar al pis un nou inquilí...
I a dia d'avui es amb ki més temps comparteixo el meu llit....

xD


♥

Mai tan encertat Xavi...

...Diuen que tot té un final....



...Diuen que tot final només és una forma de principi...



...Diuen que...




Tan m'és el que diuen...





Adéu...i bon viatge

...Per què tot ha de ser tan complicat....Per què no nadar en un senzill mot....

Com t´ho podria dir per a què em fos senzill
i et fos veritat que sovint em sé tan a prop teu
si canto, que sovint et sé tan a prop meu si escoltes.

I penso que no he gosat mai ni dir-t´ho
que em caldria agraïr-te que fa tant temps que t´ estimo.

T´ estimo potser amb timidesa,potser sense saber-ne
t´ estimo, i et sóc gelós i el poc que valc m´ho nego si em negues la tendresa.

T´ estimo i em sé feliç quan veig la teva força que empeny i que es revolta, que jo t´estimo.

Que passaran els anys i vindrà la Veu com així ha de ser, i em pregunto si trobaré el gest correcte o sabré acostumar-me a la teva absència,però tot això serà una altra història, ara vull agrïr-te tant temps que fa que t´ estimo.

I finalment, Sopar!!!

Fa just una setmaneta el grup de teatre predestinat a no tenir mai nom es va reunir per sopar a casa meva i després va sortir a l'Arena... Les conceqüències d'aquella nit encara duren en part de nosaltres (en mi, sense anar més lluny, que tinc un moradot al braç que sembla que el meu company de pis em maltracti...o fins i tot en fotos que segurament no sortiran a la llum...i que més val, xk arriben a ser massa denigrants...(l'alcohol e mu maaaal companyiero...)) Tot i així, s'ha de dir que va ser una graaaan nit!!!!!! I que...VISCA LA FESTA DE L'ESPUMA!!!!!

I per fi, el meu cau!

Potser la foto no és la millor que hagi fet... Potser dona la sensació de ser petitota...
Però quan hagi acabat de revestir-la serà supermona i confortable.

ELS SET MAGINIFICS...I MIG

Yo no voy borraaaaachoh...

La veritat és que no em vull estendre gaire amb el text...la foto ja ho diu tot...
Però vet aquí el meu company de pis i el meu "altre" company de pis passant el dissabte de festa...
A que són adorables!?!?!'

SERIEADICTES EN PERILL!!!

La veritat és que l'estiu és molt bo per moltíssimes coses... Per la pell, pel sexe, per l'estress, pel turisme, pels divorcis, blablabla. Però hi ha una cosa per la que no està fet l'estiu...i és per als serieadictes!!!
Aquest any ja ha estat exagerat... Ens han deixat sense lost i sense heroes gairebé d'una sola tirada. Els fidels d'anatomia es veuen venir el final i els d'Smallville també es queden sols després d'una no gaire encertada 6a temporada... House segueix allà, però a base de repeticions, reposicions i altres ions que no venen a cuento...I a nivell estatal...ufff, m'abstindré de parlar-ne, que a mi em provoquen al·lèrgia (i ara també és una bona època per les al·lèrgies...)
Tot aquest buit a provocat una nova recerca del Sant grial. La recerca ha estat llarga i poc fructuosa... Però finalment, i quan ja em veia passant l'estiu descarregant-me Blue Summer per a poder cridar de pena "Xanquet is death!!!!" déu m'ha il·luminat i m'ha donat dues eines noves en les que centrar-me. En petita mesura i més com una estúpida aposta personal, crec que Scrubs pot fer-me passar unes estonetes tan entretingudes com Me llamo Earl. Però l'esperança serial l'he posat en Weeds!
No sé si n'heu sentit a parlar, però jo no us en donaré més informació que la fotografia que encapçala la sèrie...
Ja em direu...
I siusplau, no us perdeu la cançó de l'inici....NO TÉ DESPERDICI!!!

My Party House!!!

La veritat és que tinc ganes de penjar les fotos de casa meva, però a dia d'avui ni en tinc ni està com hauria d'estar per penjar-les. El que si tink és el dibuixet de com és!!!!!!
Així doncs, us presento CASA MEVA!!!

Mai havia entès la relació entre el cor i l'amor.
Per mi no era més que una relació metafòrica.
Preciosa, se'ns dubte, però tan sols una comparació ben dolça i poetica.
El cor: Tot ell força.
Tot vigorositat.
Un múscul imprescindible per a fer funcionar la màquina imperfecta que som.
Però fràgil, també fràgil, dèbil quan se l'ignora, quan no se'l mima ni se li pren atenció...
Capaç d'aturar-se, d'abandonar-se com una planta mal cuidada, amenaçant-te en no tronar a sortir,
en no tornar a encendre's.

Un símil...
Què il·lús..
Quan reps la primera punxada penses que ha estat un mal gest, una tonteria.
Amb la segona, creus que potser estàs massa cansat i que el dia posa massa tensions al damunt....
Quan t'arriba la tercera se't trenca el pit, se t'esquerda i et sembla que l'ànima, en la que no creus, s'esborrona en grisos i negres...
La següent t'obre els ulls i et fa veure-ho clar...
L'Amor...
El Cor....
Dolç símil, dura realitat

FLAYIN MAAAAAAAAN!!!

requiescat in pace

POts esCOllir!??

Fent un viatge bloggil he descobert aquesta joia. Com podeu veure, no m'he pogut resistir a introduïr-la en el meu món il·luminat... I llavors m'he fet "la" pregunta...: Amb qui dels dos em quedaria? La veritat és que porto un ratet de disertació i no, jo no sóc capaç d'escollir...


Vosaltres si...!?

Si, si...Belletti!!!!

Setmana negra per el culé... Que si Getafe... que si el betis... Que si ara ens venem a tot cristu com a solució post trauma... De vegades som tant culés i catalans que ens oblidem del que fa un any deiem dels mateixos que ara matxaquem... Jo necessito creure en l'equip i sóc dels imbècils que, passat el mal tràngol de la setmana, opto per creure en el meu equip i en els colors que els representa... Així que... mireu la fotografia i deixeu que els records us embarguin i els pèls se us erissin.
I creieu.
Sobretot creieu...!!!

Ferry, aquesta va per tu!!!

ORGULL TEO!!!!!

Quí és perfecte...!?!?!

Se torció el camino
tú ya sabes que no puedo volver.
Son cosas del destino,
siempre me quiere morder.
El horizonte se confunde
con un negro telón
y puede ser...
como decir que se acabó la función.

Ha sido divertido
me equivocaría otra vez,
quisiera haber querido
lo que no he sabido querer.
Quieres bailar conmigo,
puede que te pise los pies.

Soñaré solo porque me he quedado dormido.
No voy a despertarme porque salga el sol;
ya sé llorar una vez por cada vez que río,
no sé restar...
no se restar tu mitad a mi corazón.

Puede ser que la respuesta
sea no preguntarse por qué,
perderse por los bares
donde se bebe sin sed.
Virgen de la locura
nunca más te voy a rezar
que me he enterado´
de los pecados que me quieres quitar.

Será mas divertido
cuando no me toque perder,
sigo apostando al 5
y cada 2 por 3 sale 6.
Yo bailaría contigo
pero es que estoy sordo de un pie.

Soñaré solo porque me he quedado dormido.
No voy a despertarme porque salga el sol,
ya sé llorar una vez por cada vez que río,
no sé restar...
no se restar tu mitad a mi corazón.

Ha sido divertido
me equivocaría otra vez,
quisiera haber querido
lo que no he sabido querer.
Quieres bailar conmigo
puede que te pise los pies.

Soñaré solo porque me he quedado dormido.
No voy a despertarme porque salga el sol,
ya sé llorar una vez por cada vez que río,
no sé restar...
no sé restar tu mitad a mi corazón...
no sé restar...
tu mitad a mi corazón,
no se restar tu mitad a mi corazón.

Gran Fito...

Nona

Què fàcil sembla, o bé què difícil, omplir aquesta imatge amb paraules...
Jo prefereixo que l'espai l'ompli ella...
T'estimo Nona!!

De Desembre a Maig i escric perqué ja em toka...

Massa temps a passat des de l'últim dia que vaig escriure algo al meu blog...Però no patiu, he tornat i amb ganes d'omplir-lo fins a les celles!!!! Això sip, començaré sense posar foto, ja que a la feina no tinc gaires fotografies que afegir... Però en posaré, paraula, així un Todolinot no tindrà més raons per enfotre's del meu blog... (que si, que es petitet i sense gaire mateiral a dia d'avui...Però tot pot variar, no!?!?!)
Res, que aquesta nit ja arribaran les noves fotogràfies del Nan Blau!!!!!!