Com t´ho podria dir per a què em fos senzill
i et fos veritat que sovint em sé tan a prop teu
si canto, que sovint et sé tan a prop meu si escoltes.
I penso que no he gosat mai ni dir-t´ho
que em caldria agraïr-te que fa tant temps que t´ estimo.
T´ estimo potser amb timidesa,potser sense saber-ne
t´ estimo, i et sóc gelós i el poc que valc m´ho nego si em negues la tendresa.
T´ estimo i em sé feliç quan veig la teva força que empeny i que es revolta, que jo t´estimo.
Que passaran els anys i vindrà la Veu com així ha de ser, i em pregunto si trobaré el gest correcte o sabré acostumar-me a la teva absència,però tot això serà una altra història, ara vull agrïr-te tant temps que fa que t´ estimo.
